5 febrer 2014 (Quadern d’ètica del Cercle pel Coneixement - SEBAP)
Quan era estudiant em van donar una definició d'empresa que era: "acció àrdua que persegueix beneficis amb risc". Efectivament es una bona definició. Una empresa és eminentment acció que precisa: esforç, vigilància, intel·ligència, coneixement, perseverança, etc. També diu que l’empresa persegueix beneficis no assegurats, que te que aconseguir-los amb esforç, prenent decisions i efectuant accions que redueixin les incerteses del entorn.
Però és una definició incompleta per que l'Empresa fonamentalment existeix per crear bens i serveis d’interès social. Les empreses hi són per fer coses: automòbils, televisors, serveis de restauració, etc. El diner és un instrument que necessiten pel seu funcionament, important però no central. Com els homes que necessiten l'aire per respirar però, no és el seu objectiu el respirar sinó el conèixer, construir, estimar, etc.
Moltes vegades la pèrdua d'aquesta perspectiva fa considerar les empreses com paràsits dels recursos i de les persones en lloc de estar al servei d'aquestes.
La afirmació de Milton Friedman de que “l’única responsabilitat de les empreses es incrementar els seus guanys ...... y la de generar el màxim rendiment per l’accionista” es, quant menys, esbiaixada o incompleta. Les empreses no hi són per guanyar diners a costa dels seus clients, enganyant-los; o dels seus proveïdors, extorsionant-los; o dels seu personal, explotant-lo. Les empreses hi són per crear valor per la societat, es a dir riquesa, encara que no exclusivament dinerària.
Guanyar diners i maximitzar el rendiment dels accionistes és un bon indicador de l’èxit d’una empresa, especialment si és sostenible en el temps. Però per que és un indicador de que fan bons productes, i serveis, que competeixen be i que són eficients i creen valor, llarg termini, per a la societat.
L'Empresa és una activitat humana i, com tal, es deu a la societat i al seu entorn. Els homes han desenvolupat una sèrie de comportaments a les seves relacions que han optimitzat el funcionament de la vida social. Aquests comportament marquen el que és acceptable pel conjunt de la societat, i el que no ho és. És a dir el que generarà reforçaments positius, millora i creixement de les relacions entre els seus membres i, en el cas contrari, el que generarà rebuig i complicacions. Per tant la clau del èxit rau no sols en els processos sinó també les relacions entre els agents econòmics que ho fan possible. És a dir en el com es fan les coses.
A finals del segle XX és va prendre consciencia d'aquest fet i va començar el desenvolupament del que es coneix com Responsabilitat Social Corporativa. Com una forma de compensar a la societat de les conseqüències de algunes de les activitats de les empreses implicades. Però no és una actuació d’ètica empresarial si no més be un succedani amb implicacions, en molts casos, de màrqueting corporatiu.
L’ètica empresarial no es pot reduir a les pràctiques compensatòries de actuacions si no nocives, a menys poc acordes amb el que és acceptable socialment parlant. O en altres casos a un favor, o regal, a la societat fet per demostrar el seu compromís. Això esta be però no ha de ser un substitut de l’autèntica ètica empresarial.
Segons l'European Business Ethic NetWork (EBEN) l’ètica dels negocis és "una reflexió sobre les pràctiques de negoci en les que s'impliquen les normes i valors dels individus, les empreses i la societat". No és un complement sinó una manera de fer la pròpia activitat de les empreses. És a dir l’ètica entesa com les bones costums, o formes de fer les coses, per part de les empreses i dels homes i dones que li donen vida.
A tall d'exemple podríem citar uns quants d'aquests comportaments. En primer lloc la confiança. Entre els clients, que reconeixen la reputació de la empresa i confien amb el seu comportament quan hi ha dificultats. El mateix passa amb els proveïdors i treballadors. Un entorn de confiança permet sortir-se més beneficiat en situacions imprevistes o complicades, que aplicant les estrictes regles comercials o de mercat.
Un altre és la integritat, és a dir, la coherència entre el que és diu i el que és fa. Una garantia de sostenibilitat a les relacions humanes, i també empresarials, que constitueix un puntal per crear el clima de confiança abans esmenat.
Un altre és la transparència en la transmissió de les informacions. Un equip de persones, o una empresa, que disposa de una bona informació, més enllà del que precisa cadascú, és una garantia de que podran prendre decisions en casos no prevists, o d’evitar caure en paranys, per que una més amplia visió els hi pot permetre.
Una empresa no està configurada com una màquina de produir bens, o serveis, en la que tot està previst per unes determinades regles, normes i procediments establerts. Al contrari, les empreses al segle XXI s’enfronten amb més grans incerteses que en èpoques anteriors, en bona part degudes a la globalització dels mercats i al treball en xarxa, com conseqüència de la pròpia externalització de bona part de les seves activitats. En un entorn més complex i incert es precisa més flexibilitat, ja no valen receptes antigues basades en regles derivades del maquinisme del segle XIX.
En un entorn més competitiu les empreses han d’extremar la eficàcia en els seus processos productius i comercials. Però per altre banda, en un entorn tant ràpidament canviant, les empreses han d’incrementar també la seva capacitat d’adaptació. Les regles, ben fonamentades, garanteixen l’eficàcia en els processos dintre d’entorns poc canviants. Quan no és així s’ha d’apel·lar als valors que, constituint el marc ètic establert per l’empresa en qüestió, ajuden a prendre les decisions més adients.
L’ètica empresarial no és una qüestió de bones intencions, sinó de eficàcia i supervivència. A vegades sembla que el comportament no ètic pot comportar avantatges en una situació en un moment determinat, però, a llarg termini, deteriora les relacions corporatives a la xarxa de clients, proveïdors, empleats, etc. a on es mou una empresa que te voluntat de pervivència.
No hi ha receptes que determinin quins són els valors que han de constituir l’ètica d’una determinada empresa, com no n’hi ha per determinar les regles de funcionament que la fan eficaç. Cadascuna te que trobar el seu camí. El que si hi ha és una condició necessària per aconseguir l’èxit en aquestes qüestions: el exemple donat per els seus directius.